El far del sud

La va trobar, en una sala mig buida
Buscant un somni, fugint del dolor
Entrant pels ulls, va sentir mil espurnes
aquella historia va canviar-li el món

Va perdre-ho tot, la partida i la vida
cada ciutat li esmicolava el cor
Només el far del sud, ell es mira
segueix la flama que res no es mou

I empeny el sol, tan bruna, tan forta i prohibida
i es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu

Et donaria amor si puguéssis tornar-me’n
et donaria amor si ens poguéssim mirar
et donaria el món si puguessis parlar-me
t’ho donaria tot si et pogués estimar

Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol
Però cada cop amb un plor la perdia
la llum s’apaga quan la sort es pon

I el seu record s’estimba en ciutats adormides
I somia fins l’alba el seu far sense vida, trist

Et donaria amor si puguéssis tornar-me’n
et donaria amor si ens poguéssim mirar
et donaria el món si puguessis parlar-me
t’ho donaria tot si et pogués estimar

Tremolant, poc a poc surt del cine
sessió de nit, avui ja és l’últim dia
s’endú el cartell, arriba a casa i l’espia
l’habitació es transforma en un món nou

I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja
i el seu centre s’escapa, perd l’ordre i la casa
I apaga el sol, tan bruna, tan feble i prohibida
i s’enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu

Et donaria amor si puguessis tornar-me’n
et donaria amor si pugués ser veritat
et donaria el món si puguessis parlar-me
t’ho donaria tot si et pogués estimat.

Et donaria el món si poguessis mirar-me
et donaria amor si volguessis quedar-te
t’ho donaria tot si et pogués estimar.

Audio: El far del sud