Arrels

Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó
cal que amb una esperança trenqui la tristor
faré una cabana de pedra i de fang
on la terra em doni el seu guany.

Clavaré les meves arrels
creixent de cara al cel,
donaré fruit abundós
i l’hivern em despullarà,
de neu em cobrirà
neu que es fondrà a poc a poc.

Després de la lluita intensa, vindrà el repòs
deixaré la terra adobada pel meu esforç.
Els fills que em segueixin potser marxaran,
però vagin on vagin, constants.

Clavaran les seves arrels
creixent de cara al cel
donaran fruit abundós
i l’hivern els despullarà
de neu els cobrirà
neu que es fondrà a poc a poc.

Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó
cal que amb una esperança trenqui la tristor.

Audio: Arrels