Un dia clar, un noi molt trist passejava,
i es va trobar uns pioners que cantaven,
i va sorprendre l’alegria que portàven,
i va veure que ser com ells li agradava.
I totes les veus s’uniran,
pels camins i els carrers,
a cor tots cantaran
el cant dels pioners.
Ell va sentir com els pioners el cridàven,
perquè retrobés l’alegria oblidada,
des d’aleshores que aquell noi sempre canta,
amb tots els altres de la mateixa branca.
I totes les veus s’uniran…
Bon pioner si estàs sol a la muntanya,
enmig del mar o potser a una cabana,
recorda el cant que vàrem fer una vegada,
i sentiràs moltes veus que t’acompanyen.
I totes les veus s’uniran…