Ens ho diu la història d’un vell poble
Que hi habitava un monstre fa molts anys,
Diuen que treia foc per les orelles,
Per la boca, pel nas i pels queixals.
És el mon, mon,
El monstre de Banyoles,
Que men, men, men,
Que menjava persones (oh i tant!)
És el mon, mon,
El monstre de Banyoles,
Una per dia
Sense fer terrebastall
Com veureu, tenia tanta gana
Que s’empassava els bous de tres en tres.
I els cavallers que amb ell volien brega
Se’ls endrapava com qui no menja res.
És el mon, mon,
El monstre de Banyoles,
Que men, men, men,
Que menjava persones (oh i tant!)
És el mon, mon,
El monstre de Banyoles,
Una per dia
Sense fer terrebastall
I la gent de tota la contrada
un pacte amb gràcia amb ell varen siganar
donant-li cols, patates i albergínies
perquè aquell monstre es tornés vegetarià
És el mon, mon,
El monstre de Banyoles,
Que men, men, men,
Que menjava persones (oh i tant!)
És el mon, mon,
El monstre de Banyoles,
Una per dia
Sense fer terrebastall!
Agrupament Escolta Pau Casals 