Aquella noia em mirava
amb un somriure estrany
semblava que volgués
tenir-me més a prop,
el cor no em respon
no sé què passa amb mi.
És amor, uh!, estic xocat,
Uh, uh, uh, uh, uh
ye, ye, ye.
Les mans em tremolen,
els genolls també,
amb prou feines aconsegueixo
aguantar-me dret.
És una sensació
que mai havia sentit.
És amor…
No em preguntis
què em pot succeir,
estic atabalat
em fallen els sentits.
Quan veig aquella noia
que m’agrada tant
el cor apreta a córrer,
em donarà un infart.
Agafo la mà
i em passa el corrent
els llavis són maduixes
d’un brillant vermell.
És tot tan estrany
no sé com reaccionar.
És amor…
Quan vull parlar
la llengua se’m fa un nus
i sento que el cervell
deixa de fer run, run.
Només veig un remei
per tallar el circuit:
portar-la a passejar
quan es faci de nit.
Sento una esgarrifança
freda com el gel.
És el seu magnetisme
sempre a flor de pell.
És una sensació
que mai havia sentit.
És amor…
Ah, ah, ah, ah, ah,
ye, ye, ye!
Estic paralitzat!
Agrupament Escolta Pau Casals 