La primavera

L’altre dia va sortir,
dum, dum, dum,
la primavera a passejar,
dum, dum, dum,
i el sol tornava a guarnir
amb el pinzell verd sota el braç.

I repintava el fullam,
dum, dum, dum,
quan va veure passar el rei,
dum, dum, dum,
tot cofoi amb el fusell
que marxava cap a caçar.

Oh miserable,
oh miserable!
La fura crida,
sigues amable,
sigues amable,
no m’has de matar…

Rei vulnerable
sigues amable,
també li va dir
la primavera
i el vent alegre
ho van repetir.

I el rei quedà avergonyit,
dum, dum, dum,
de la primavera en flor,
dum, dum, dum,
relliscaven cara avall
unes llàgrimes suaus.

El rei quedà tot parat,
dum, dum, dum,
de la primavera en flor,
dum, dum, dum,
i en sorgia un rierol
corrent, corrent enmig del camp.